Feeds:
Entrades
Comentaris

Enviaments etiquetats ‘silvia bel’

Fer el mort

Quan la vida t’abrasa, se’t pelen les ferides, se’t fa crosta amunt un pam de sorra fina, i no tens tovallola ni ombra ni rasclet i veus venir obstinada l’onada fins als peus,   la sal farà que t’alcis, enfonsis els turmells, genolls, natges i panxa fins a cobrir-te el pit   però en el [...]

Llegeix el fil sencer »

Estic buscant contactar amb persones sensibles a la poesia que treballin actualment de: – Cambrer/-a – Funcionari d’Hisenda – Duaner/-a – Netejador/-a de sanitaris públics – Metge i infermer/-a – Enterramorts o tanatoris – Caixer/-a de supermercat Les vull engrescar a un nou projecte de poesia del qual aviat en tindreu notícies. Si coneixeu algú, [...]

Llegeix el fil sencer »

22 de desembre

Iaia, no et moris pas avui que tinc cita al dentista i no em va gaire bé deixar un queixal enlaire si he de menjar torrons.   Iaia, demà tampoc no et moris que tinc l’agenda a tope i he de comprar regals per a tota la família (per a tu en tinc pensat un). [...]

Llegeix el fil sencer »

Aquest poema és tan curt i “tonto”, que necessita d’una foto impactant i d’aquesta breu introducció per marcar una mica de paquet. Per cert, el Consell General de la Direcció de Tràfic Hormonal recomana – als qui van calents – refredar-se obrint les cames de l’amiga que mai falla (ni folla), de la que sempre [...]

Llegeix el fil sencer »

Desenganyem-nos! El millor que li pot passar a un poeta és el desamor. Haver-se d’esforçar per sobreviure altra vegada en solitud, – un contra un mateix – i esgrimir, amb un bolígraf per floret, l’aire que separa el geni del paper.   Sense enemics a qui acusar, redescobrir, vençut, el somiqueig; i en treure el [...]

Llegeix el fil sencer »

Desestròfica

Sóc una mica desestròfica i catastròfica també – per què no dir-ho?–.   No rimo ni que em mori (i això que sempre pronostico el pitjor).   La mètrica no m’és esclava: em desencadeno dels versos, els descavalco, i, si puc, els desestrofo d’un bot.

Llegeix el fil sencer »

Segur que no t’importa gens si t’explico que els dies abans de les eleccions generals, vaig estar amb una tendinitis aguda a l’espatlla dreta i el dolor em va condemnar a seure hores i hores, immòbil davant la tele. El que potser sí que t’interessa una mica més és la reflexió que vaig tenir temps [...]

Llegeix el fil sencer »

Pius Morera ens ha convidat a la ràdio de Sant Vicenç de Montalt per parlar de poesia, somnis, projectes i, sobretot, perquè pugueu escoltar, si encara no ho heu fet, 8 poemes musicats per Clara Peya, de l’espectacle Bones Vibracions

Llegeix el fil sencer »

Si voleu més detalls de l’entrevista, podeu enllaçar a XCAT

Llegeix el fil sencer »

No sé si és entranyable o inquietant, que als meus 29 anys, el pare encara es preocupi per si vaig o no al dentista.   Sempre que m’ho pregunta, li dedico un somriure bondadós, mentre amago les petites dents, cada cop més desgastades de rosegar silencis empastats per l’amalgama del temps.

Llegeix el fil sencer »

Fe infiltrada

M’infiltro dins l’esglèsia per la porta petita de la dreta. Em dic a mi mateixa que no és superstició, sinó supervivència (si algú surt per l’esquerra en el moment que entro podria obrir-me el nas).   Fa un fort fred de febrer i una àvia de ganxet encén dues espelmes (pantone roig Malboro) a dins [...]

Llegeix el fil sencer »

Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres un  raconet del web Viu la Poesia on s’han colat poemes i reflexions de qui us parla: Concepte sobre la poesia Cançó de l’estranya força del desig Blancaneus

Llegeix el fil sencer »

Tannka bagassa

Pensant en l’estructura de la tannka (poema japonés de trenta-una síl·labes distrubuïdes en cinc versos o frases), no he pogut evitar jugar una miqueta.     Ell treu la tranca i ella s’obre de potes. Li trenca el coit i tanca la porta quan marxa a l’aposta tot sol.  

Llegeix el fil sencer »

Toma castanya!

Avui que me’n vaig de castanyada a casa unes amigues, he recordat, de sobte, aquest poema que vaig escriure quan era petiteta. Em fa il·lusió compartir-lo i fer reviure, un cop més, la nena que porto a dins. Per si no s’entén la lletra, el poema diu així:   La castanya La castanya, castanyeta, no [...]

Llegeix el fil sencer »

Si em segrestés un extraterrestre i volgués que li ensenyés quelcom, segurament de mi res no en trauria car l’únic que jo sé és poesia i la poesia no s’aprèn enlloc.

Llegeix el fil sencer »

« Entrades més noves - Entrades més antigues »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 74 other followers