Quan la vida t’abrasa, se’t pelen les ferides, se’t fa crosta amunt un pam de sorra fina, i no tens tovallola ni ombra ni rasclet i veus venir obstinada l’onada fins als peus, la sal farà que t’alcis, enfonsis els turmells, genolls, natges i panxa fins a cobrir-te el pit però en el [...]
Enviaments etiquetats ‘silvia bel’
Fer el mort
Publicat a Poesies, etiquetat fer el mort, poema, Poesia, silvia bel el 29/01/2012 | 1 comentari »
Busco fer l’índi amb netejadors/-es de sanitaris, enterramorts, caixers/-es de supermercat…
Publicat a Notícies, etiquetat busco, caixera, cambrer, cerco, duaner, enterramorts, funcionari, hisenda, infermera, metge, poema, Poesia, projecte, sanitaris públics, silvia bel el 05/01/2012 | 2 Comentari »
Estic buscant contactar amb persones sensibles a la poesia que treballin actualment de: – Cambrer/-a – Funcionari d’Hisenda – Duaner/-a – Netejador/-a de sanitaris públics – Metge i infermer/-a – Enterramorts o tanatoris – Caixer/-a de supermercat Les vull engrescar a un nou projecte de poesia del qual aviat en tindreu notícies. Si coneixeu algú, [...]
22 de desembre
Publicat a Poesies, etiquetat àvia, desembre, nadal, poema, Poesia, silvia bel el 22/12/2011 | 8 Comentari »
Iaia, no et moris pas avui que tinc cita al dentista i no em va gaire bé deixar un queixal enlaire si he de menjar torrons. Iaia, demà tampoc no et moris que tinc l’agenda a tope i he de comprar regals per a tota la família (per a tu en tinc pensat un). [...]
It’s now or nevera
Publicat a Poesies, etiquetat now or never, poema, Poesia, sexe, silvia bel, xocolata el 17/12/2011 | 14 Comentari »
Aquest poema és tan curt i “tonto”, que necessita d’una foto impactant i d’aquesta breu introducció per marcar una mica de paquet. Per cert, el Consell General de la Direcció de Tràfic Hormonal recomana – als qui van calents – refredar-se obrint les cames de l’amiga que mai falla (ni folla), de la que sempre [...]
El millor que li pot passar a un poeta
Publicat a Poesies, etiquetat desamor, el millor que li pot passar a un poeta, poema, Poesia, silvia bel el 14/12/2011 | 6 Comentari »
Desenganyem-nos! El millor que li pot passar a un poeta és el desamor. Haver-se d’esforçar per sobreviure altra vegada en solitud, – un contra un mateix – i esgrimir, amb un bolígraf per floret, l’aire que separa el geni del paper. Sense enemics a qui acusar, redescobrir, vençut, el somiqueig; i en treure el [...]
Desestròfica
Publicat a Poesies, etiquetat desestròfica, poema, Poesia, silvia bel el 01/12/2011 | 1 comentari »
Sóc una mica desestròfica i catastròfica també – per què no dir-ho?–. No rimo ni que em mori (i això que sempre pronostico el pitjor). La mètrica no m’és esclava: em desencadeno dels versos, els descavalco, i, si puc, els desestrofo d’un bot.
A destra i a sinistra
Publicat a Editorial, etiquetat article, destra, elecccions, general, política, silvia bel, sinistra el 28/11/2011 | 12 Comentari »
Segur que no t’importa gens si t’explico que els dies abans de les eleccions generals, vaig estar amb una tendinitis aguda a l’espatlla dreta i el dolor em va condemnar a seure hores i hores, immòbil davant la tele. El que potser sí que t’interessa una mica més és la reflexió que vaig tenir temps [...]
Entrevista, poemes i música a l’Aparador de Poesia, amb Pius Morera
Publicat a Notícies, etiquetat aparador, clara peya, entrevista, pius morera, Poesia, silvia bel el 23/11/2011 | 1 comentari »
Pius Morera ens ha convidat a la ràdio de Sant Vicenç de Montalt per parlar de poesia, somnis, projectes i, sobretot, perquè pugueu escoltar, si encara no ho heu fet, 8 poemes musicats per Clara Peya, de l’espectacle Bones Vibracions
Entrevista Bones Vibracions a Xcat
Publicat a Notícies, etiquetat Bones vibracions, catalunya, clara peya, cultura, entrevista, música, Poesia, reflexions, silvia bel, xcat el 23/11/2011 | 1 comentari »
Si voleu més detalls de l’entrevista, podeu enllaçar a XCAT
Allegro ma non troppo
Publicat a Poesies, etiquetat allegro ma non troppo, dentista, pare, poema, Poesia, silvia bel el 20/11/2011 | 2 Comentari »
No sé si és entranyable o inquietant, que als meus 29 anys, el pare encara es preocupi per si vaig o no al dentista. Sempre que m’ho pregunta, li dedico un somriure bondadós, mentre amago les petites dents, cada cop més desgastades de rosegar silencis empastats per l’amalgama del temps.
Fe infiltrada
Publicat a Poesies, etiquetat esglèsia, fe, infiltrada, poema, Poesia, silvia bel el 13/11/2011 | 2 Comentari »
M’infiltro dins l’esglèsia per la porta petita de la dreta. Em dic a mi mateixa que no és superstició, sinó supervivència (si algú surt per l’esquerra en el moment que entro podria obrir-me el nas). Fa un fort fred de febrer i una àvia de ganxet encén dues espelmes (pantone roig Malboro) a dins [...]
Viu la poesia
Publicat a Poesies, etiquetat blancaneus, cançó de l'estranya força del desig, poema, Poesia, silvia bel, viu la poesia el 08/11/2011 | 3 Comentari »
Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres un raconet del web Viu la Poesia on s’han colat poemes i reflexions de qui us parla: Concepte sobre la poesia Cançó de l’estranya força del desig Blancaneus
Tannka bagassa
Publicat a Poesies, etiquetat bagassa, japonés, poema, silvia bel, tannka el 03/11/2011 | 2 Comentari »
Pensant en l’estructura de la tannka (poema japonés de trenta-una síl·labes distrubuïdes en cinc versos o frases), no he pogut evitar jugar una miqueta. Ell treu la tranca i ella s’obre de potes. Li trenca el coit i tanca la porta quan marxa a l’aposta tot sol.
Toma castanya!
Publicat a Poesies, etiquetat castanya, castanyada, poema, Poesia, silvia bel el 29/10/2011 | 5 Comentari »
Avui que me’n vaig de castanyada a casa unes amigues, he recordat, de sobte, aquest poema que vaig escriure quan era petiteta. Em fa il·lusió compartir-lo i fer reviure, un cop més, la nena que porto a dins. Per si no s’entén la lletra, el poema diu així: La castanya La castanya, castanyeta, no [...]
Invasió marciana
Publicat a Poenoise, etiquetat extraterrestre, invasió, marciana, Poesia, silvia bel el 19/10/2011 | 3 Comentari »
Si em segrestés un extraterrestre i volgués que li ensenyés quelcom, segurament de mi res no en trauria car l’únic que jo sé és poesia i la poesia no s’aprèn enlloc.













