Sóc una mica desestròfica i catastròfica també – per què no dir-ho?–. No rimo ni que em mori (i això que sempre pronostico el pitjor). La mètrica no m’és esclava: em desencadeno dels versos, els descavalco, i, si puc, els desestrofo d’un bot.
Arxiu de la ‘Poesies’ Categoria
Desestròfica
Publicat a Poesies, etiquetat desestròfica, poema, Poesia, silvia bel el 01/12/2011 | 1 comentari »
Allegro ma non troppo
Publicat a Poesies, etiquetat allegro ma non troppo, dentista, pare, poema, Poesia, silvia bel el 20/11/2011 | 2 Comentari »
No sé si és entranyable o inquietant, que als meus 29 anys, el pare encara es preocupi per si vaig o no al dentista. Sempre que m’ho pregunta, li dedico un somriure bondadós, mentre amago les petites dents, cada cop més desgastades de rosegar silencis empastats per l’amalgama del temps.
Fe infiltrada
Publicat a Poesies, etiquetat esglèsia, fe, infiltrada, poema, Poesia, silvia bel el 13/11/2011 | 2 Comentari »
M’infiltro dins l’esglèsia per la porta petita de la dreta. Em dic a mi mateixa que no és superstició, sinó supervivència (si algú surt per l’esquerra en el moment que entro podria obrir-me el nas). Fa un fort fred de febrer i una àvia de ganxet encén dues espelmes (pantone roig Malboro) a dins [...]
Viu la poesia
Publicat a Poesies, etiquetat blancaneus, cançó de l'estranya força del desig, poema, Poesia, silvia bel, viu la poesia el 08/11/2011 | 3 Comentari »
Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres un raconet del web Viu la Poesia on s’han colat poemes i reflexions de qui us parla: Concepte sobre la poesia Cançó de l’estranya força del desig Blancaneus
Tannka bagassa
Publicat a Poesies, etiquetat bagassa, japonés, poema, silvia bel, tannka el 03/11/2011 | 2 Comentari »
Pensant en l’estructura de la tannka (poema japonés de trenta-una síl·labes distrubuïdes en cinc versos o frases), no he pogut evitar jugar una miqueta. Ell treu la tranca i ella s’obre de potes. Li trenca el coit i tanca la porta quan marxa a l’aposta tot sol.
Toma castanya!
Publicat a Poesies, etiquetat castanya, castanyada, poema, Poesia, silvia bel el 29/10/2011 | 5 Comentari »
Avui que me’n vaig de castanyada a casa unes amigues, he recordat, de sobte, aquest poema que vaig escriure quan era petiteta. Em fa il·lusió compartir-lo i fer reviure, un cop més, la nena que porto a dins. Per si no s’entén la lletra, el poema diu així: La castanya La castanya, castanyeta, no [...]
L’àvia sense “labia”
Publicat a Poesies, etiquetat alzheimer, àvia, dia internacional, hospital, poema, Poesia, silvia bel el 20/09/2011 | 1 comentari »
(21 de setembre: dia internacional de l’Alzheimer) A l’àvia sense labia A l’àvia que no té labia, que duu una via per on no parla; que ja no menja, que ja no canta, que sobreviu quan trenca l’alba y le habla un médico de Guatemala que no la cuida, només l’aguanta. A l’àvia que [...]
Revelació
Publicat a Poesies, etiquetat poema, Poesia, revelació, silvia bel, taronja el 02/09/2011 | Deixa un Comentari »
Buscadora d’or
Publicat a Poesies, etiquetat buscadora d'or, platja, poema, Poesia, silvia bel el 25/08/2011 | 1 comentari »
Sobre la sorra trepitjada de la platja de la vida, malvestida desentono amb els lluents banyadors. Jo no busco bronzejar-me ni exhibir-me ni aprimar-me si no puc amagar panxa. Jo només vull rastrejar les paraules enterrades sota un camp improvitzat de mines de petanca. Sóc com una buscadora d’or equipada amb estrafolaris [...]
Crême de la crême
Publicat a Poesies, etiquetat calor, crême de la crême, cremes, poema, Poesia, silvia bel el 21/08/2011 | 3 Comentari »
Crême de la crême Ha arribat una edat en què les cremes han conquerit, discretament, el tocador del bany. Insistents observacions maternes han tingut el seu efecte (ella sempre ha volgut que jo fos el més semblant possible a una doneta). I aquí em tens a primera hora del matí: lubricada d’aloe [...]
La teva heroïna
Publicat a Poesies, etiquetat bloc, blog, la teva heroïna, poema, Poesia, silvia bel, zorro el 08/07/2011 | 1 comentari »
Només em va caldre mirar-te els ulls clavats a la pel·lícula d’”El zorro” per saber què esperaves de mi. Però aquí em tens: dormint amb antifaç fins a altes hores, enfundada en somnis absurds i brunzint zetes voladores esgrimides en l’aire per a tu.
Màgia
Publicat a Poesies, etiquetat humor, mag lari, màgia, poema, Poesia, silvia bel el 29/06/2011 | 4 Comentari »
El que més m’agrada de la màgia no són els conills sortint de cap barret de copa, ni els asos sota la màniga, ni les guillotines indulgents; no és creure en impossibles mentre em claven espases sense vessaments de sang; ni riure les bromes del Mag Lari que em distreu amb tonteries mentre [...]
RRHH
Publicat a Poe-clips, Poesies, etiquetat acomiadaments, consumidor, despidos, dignitat, drets, fnac, poema, Poesia, silvia bel, treball, treballadors el 10/06/2011 | 14 Comentari »
Aquest vídeo l’he fet per dignitat i justícia poètica. El meu cas a l’FNAC és un dels centenars de casos que exemplifica què estan fent les grans multinacionals amb els drets i esperances dels treballadors. Espero que a partir d’ara tinguis més criteris per decidir on compres i a què contribueixes quan decideixes fer-ho. Consumidors [...]
Gebre als ulls
Publicat a Poesies, etiquetat català, gebre, poema, Poesia, silvia bel, ulls el 17/05/2011 | 4 Comentari »
GEBRE ALS ULLS Aquest matí he descobert com et lliscava, parpella avall, una solitària llàgrima. I m’he quedat contemplant l’imperceptible camí que recorria abans de caure al buit. Llavors, m’he apropat cautelosament amb el dit índex, per fregar-la com si fos una bombolla. – Està freda, t’he dit. I m’he guardat [...]
Iaia Dadà
Publicat a Poesies, etiquetat alzheimer, àvia, dada, dadaista, iaia, memòria, Poesia, poeta, silvia bel el 01/05/2011 | 4 Comentari »
Tinc una àvia dadaista: abans pilotava forquilles com si fossin avions; i ara, quan li atanço la cullera sense soroll de motors, ella reinventa les regles i en comptes d’obrir la boca, al iogurt li fa petons. Jo li segueixo la veta: - Quin carmí més dolç que t’has posat als llavis?! - És [...]













