Iaia, no et moris pas avui
que tinc cita al dentista
i no em va gaire bé
deixar un queixal enlaire
si he de menjar torrons.
Iaia, demà tampoc no et moris
que tinc l’agenda a tope
i he de comprar regals
per a tota la família
(per a tu en tinc pensat un).
Iaia, no et moris aquests dies
que ja sé que fa fred
i estàs molt costipada,
però puc trobar una manta
- de quadradets o a ratlles -
amb què abrigar-te el cos.
No em deixis pas avui,
tampoc demà, ni l’altre;
que mai m’anirà bé.
No vull aturar el temps
davant d’un crematori
i haver d’anotar al mòbil
que pels volts de Nadal
vam enterrar la iaia.
És temps de naixements;
tu vas parir el meu pare
sense reis mags ni estable
la nit de Jesucrist.
Quatre angelets et vetllen
al costat d’una espelma.
No farem sobretaula.
Ni brindarem amb cava.
I si ens mullem els llavis,
ens brillaran els ulls.
Torrons amargs de llàgrima
amb trocets de records
i regust dolç de tu.
Vaja Sílvia, una abraçada ben forta.
Molt maco el poema.
Preciós, bonica, el teu estil de poesia amb la tendresa i humanitat de les coses personals.
Una abraçada
És un poema tendríssim, que tots en algun moment hauríem volgut/voldrem saber escriure. Un manteta ben flonja per a la iaia.
[...] Font de l’article Que en [...]
Bon Nadal , Sílvia !!
la meua iaia va morir x nadal, ara fa tot just un any. A mi tampoc no m’anava bé que es morís, però… ella va aixecar el vol i ara és més lliure.
[...] Font de l’article A [...]
Un molt bon poema per la persona més bona que he conegut en la meva vida.
Petons del teu oncle. Sóc el fill petit de la germana de la teva avia